Twitter

Avui ens toca parlar del twitter, eina que avui dia ens pot ser útil per estarinformats en l'àmbit de l'educació.

Què és?

És una xarxa social que ens dóna facilitats a l'hora de crear-se un compte, ja que ens va mostrant els passos que cadascú de nosaltres ha d'anar seguint.

La diferència que trobem entre el facebook i el Twitter és el tema de privacitat. El facebook a diferència del twitter, pots ser conscient de qui acceptes o agregues i si vols que les teves publicacions siguin visionades per tots el usuaris o sols per aquelles persones amb les quals tu tens certa relació. En canvi el twitter, tothom et pot seguir i pot veure les teves publicacions, encara que et permet l'opció de poder bloquejar.

Gràcies als "followers" (seguidors) podem veure si la persona responsable d'aquell compte de twitter, està activa o no.
En el cas que vulguem enviar un mail, sols ho podrem fer si estem seguint a l'usuari amb el qual ens volem posar en contacte.
Bàsicament twitter funciona per hashtags (#) això ens serveix per ajuntar temes i facilitar als lectors un seguiment de la notícia o del tema en el qual estiguin interessats.
En el moment de crear un compte seria convenient establir les nostres dades i facilitar una imatge de perfil per fer més accessible les nostres cerques cap a altres usuaris.

És una eina que ens permet saber quina és la situació en què es troba la nostra societat i també ens permet la possibilitat de compartir coneixements i pròpies opinions.

A mida que anem fent comentaris en la xarxa i anem pujant fotografies anirem formant la nostra identitat i si a més introduïm dades professionals, aconseguirem relacionar-nos amb gent que formi part del nostre àmbit.
Una de les limitacions que hi trobem en aquesta xarxa social, és l'ús de sols 140 caràcters, ja que està concebut per donar informació ràpida.
Twitter ens dóna l'opció de marcar com a preferit algun comentari que ens hagi agradat com també
"retwittjar", que això ens permet compartir amb els nostres seguidors la piulada que algun altre usuari hagi fet en el seu twitter.

Per tant com a conclusió sobre aquesta entrada, podria dir que és una eina la qual jo mai havia fet ús abans i crec que té una gran utilitat. Em permet estar informada de temes que m'interessant i gràcies aquesta xarxa social puc estar informada les 24 hores del dia. En quant en l'àmbit de l'educació et permet assabentar-te de tot referent aquest tema que tant ens interessa.

Conferència sobre PDI i tauletes digitals a l'aula

Fa poc a la Universitat de Blanquerna, es va fer una setmana reflexiava, en la qual es va realitzar una conferència sobre educació i les noves tecnologies.
Es va fer menció a les pissarres digitals (PDI), les tablets, etc... Per fer una conferència més dinàmica i participativa, els oients anàvem fent piulades sobre aquells conceptes que calien destacar de la informació que varem captar durant la conferència.

Ens van presentar els dos recursos que ultimament s'estan incorporant en l'aula: Les pissarres digitals i els IPads.

Les pissares digitals (PDI): Miquel, el conferencint va mostrar-nos l'ús de les pissarres digitals de primera mà, ja que en va portar una. Va comentar els aventatge i inconvennients que té com a resultat aquest aparell de suport, però el que fa que destaqui aquest artilugi, és la dinamització que provoca en les classes.

Els IPads: Avui dia s'han posat molt de moda com van esmentar, i se'ls està donant un ús dins les aules per no quedar exclosos de l'era tecnològica que ens està inavaint per moments. Actualment, tan mestres com alumnes fan ús de les tablets, car els hi faciliten la feina , però sobre tot hem de tenir present que sols és un recurs, però mai ha de ser un substitutiu de l'experiència sensitiva. Tot aixó és possible gràcies a l'aparició de les App que es van creant a nivell educatiu, això facilita que els mestres puguin fer activitats més suggerents.

Tweets que es van fer durant la conferència:

Com a futura mestra m'agradaria destacar l'ús excessiu que potser se li està donant a les noves tecnologies. Si què és veritat, que són eines molt útils i que faciliten l'aprenentatge, però a mesura que el temps passa, els infants que creixen per a una nova generació estan perdent el contacte amb materials, llibres, jocs... A causa de què tot ho tenen inclòs en les seves tablets. Per tant, com a mestre que seré em plantejo com realitzaré les meves classes per evitar que els meus alumnes sols facin ús de les noves tecnologies, crec que fer ús està bé, però de manera mesurada sense accedir els límits, ja que potser no seran conscients de la realitat que els envolta

Estructura d'un discurs

Bé, tots els éssers humans tenim la capacitat de parlar, però tots sabem estructurar el nostre discurs...? Avui us faré cinc cèntims de com millorar el nostre discurs. Tot i que els éssers humans naixem amb una estructura de la llengua predeterminat, segons l'estudi realitzat per Chomsky, encara que molts de nosaltres no en sabem fer un bon ús.

Per això us mostraré com estructurar un discurs de la millor forma possible.

Estructura del Discurs:

• Introducció: Presentació del tema i els objectius que es pretenen donar. Una tècnica que ens pot ajudar a començar amb bon peu, és preparar i memoritzar les primeres frases del nostre discurs, això ens donarà seguretat i confiança, d'aquesta manera el públic està engrescat a seguir escoltant. En aquest primer pas, és quan tenim un grau elevat d'atenció per part del públic. Per fer una bona introducció, sols hauríem de dedicar un 5-10% del nostre temps.

• Desenvolupament: És el pas en el qual transmetem la informació en un ordre lògic, basant-nos en dades i estadístiques per fer més creïble i entenedor allò que estem explicant. El nostre discurs es desenvolpa en un ordre diferent segons els objectius que tinguem. Si el nostre discurs té l'objectiu d'informar, haurà de tenir una estructura descriptiva o cronologica, però si l'objectiu del nostre discurs és convèncer, haurà de tenir una estructura inductiva. Consisteix en informar sobre casos concrets per arribar a la idea general que explica tota la informació anterior i que funciona com a conclusió. Passem d'específics a termes més generals. El grau d'atenció va variant segons de la manera en què ens expressem. Per fer un bon discurs, sols hauríem de dedicar un 80% del temps restant.                    -Aquí us deixo algunes fórmules introductòries que us          poden ser útils per engrescar el públic:
• Definició: Breu comentari sobre el títol del tema.
• Presentació d'objectius: Explicar-los fa que l'atenció del públic es centri i es motiven.
• Presentació del guió: Si fem un discurs expositiu, aquest mètode és molt apropiat.
• Preguntes: És una manera de cobrar avantatge davant el nostre públic, ens anticipem.
• Lectura mental: Esmentar algunes percepcions que hipotèticament té l'auditori. Exemple: Jo ja se que penseu....                                                -Hem de tenir en compte:
• Documentació: Mostrar al nostre públic alguna notícia que hagi sortit recentment, però perquè tingui major transcendència és millor que sigui curta i fàcil.
• Afirmació provocadora: Donar una dada que pugui impactar als nostres oients, una opinió que els pugui desconcertar,etc...
• Anècdota: Explicar algun fet o historieta, ja sigui personal o no, que tingui certa intriga i que condueixi al tema, si és breu i està relacionada amb el tema, causarà un major impacta.

• Conclusió: Pas en el que es fa una síntesi final i tanquem el discurs, hem de fer un resum de les idees que hem volgut mostrar durant el nostre discurs, donant una visió general i com no, deixar una bona impressió final en les persones que ens han estat escoltat. En aquest últim pas, el grau d'atenció torna a augmentar, per això els tancaments els hem de preparar a fons, ens ajudarà a deixar un "bon sabor de boca", és la part més important per a l'orador, ja que determinarà si ha sigut o no una bona conferència. Aquest pas sols li hauríem de dedicar un 10% de temps, ni més ni menys, ja que si accedim aquest temps, es pot fer passat i no gaire entenedor.                                                 -Aquí us deixo fórmules per acabar el nostre discurs          i que sigui de manera transcendent:
• Repetetir la introducció.
• Resumir els puntst principals.
• Invitació a l'acció.
• Anunci d'un esdeveniment futur.
• Fer una promesa al públic
• Apel·lar en els sentiments dels nostres oients.

Com hauria de ser la llengua del discurs expositiu?

• Neutra, precisa i accessible.
• No fluïda per la prosa escrita o tècnica.
• Cal oferir definicions dels termes més especialitzats o abstractes.
• Són  molt necessaris els connectors i els marcadors lògics, ja que faran més entenedor el nostre discurs

Per acabar m'agradaria incidir en la importància de l'estructura del nostre discurs, ja que és el que ens farà tenir l'èxit. Com a futurs mestres, hem de tenir molta cura en els nostres discursos, car això determinarà l'èxit de les nostres classes i si realment som bons mestres en quant l'àmbit de la comunicació, es veurà reflectit en els nostres alumnes.