Voki

Fins ara, les entrades anteriors han sigut dirigides als docents o futurs docents, avui us mostraré què és un Voki, una entrada més dirigida cap als alumnes, però que pot donar peu a infinitat d'activitats dins l'aula.


Què és un Voki?

El Voki, és na web que ens dóna l'opció de crear avatars. Podem crear avatars amb infinitat de característiques i personalitats que ens convinguin més per realitzar la dinàmica.
La finalitat de cear un avatar, és que ens pot ajudar a fer unes classes més dinàmiques i divertides.


Creem un Voki!




1. El primer pas que haurem d'efectuar per crear un Voki, és pitjar el botó que trobem a la part superior esquerra que posa "create".

2. Un cop hem fet el pas 1, ja podrem començar amb la creació del nostre Voki, tenim l'opció d'escollir el ninot que volguem i modificar-lo si es convenient, ja sigui la roba, els colors, etc....

3. Un cop creat l'avatar, cliquem el botó verd "done", ens surtirà una panatalla on podrem introduir un text per donar veu al nostre Voki o també hi ha altres opcions, com gravara la nostre pròpia veu. Aquí us presento el meu Voki.

Com a docent que serè en un futur, trobo que aquest tipus de suport audiovisual, poden ser interessants d'introduir dins l'aula. Té multitud d'infinitats com que per exemple els nostres infants puguin aprendre idiomes d'una manera més entretinguda o fer les classes més dinàmiques, "explicades de forma breu pel personatge que creem". Però també pot tenir la finalitat de què cada alumne crei els seu propi voki, i és una manera de realitzar una activitat totalment diferent.

Decàleg del bon orador

Actualment estem perdent l'avit de comunicar-nos de manera oral a causa de les noves tecnologies (móbils, ordinadors, chats, etc...). Per això voldria fer incís en marcar unes pautes per aconseguir ser uns bons emissors.


Decàleg

DECÀLEG CONJUNT

1.  El guió és la carcassa del discurs, conjunt d’idees principals, ordenades (segons l’objectiu o finalitat de l’autor),  diferenciar el guió (propi) i el suport o material complementari. El guió concebut com a eina de suport no com a falta de preparació.
2. Respondre les 4 preguntes (elements bàsics):   per  què ( correspon a l’objetiu = informar, etc), què ( correspon al registre = on tenim l’estructura del guió), qui ( correspon al destinatari, públic = per respondre utilitzar recursos com: anar  abans, demanar opinions, portar preparats diferents inicis de l’exposició, etc)), com? ( mitjans de suport)
3. Llenguatge oral, clar i concís. No es tracta de resumir sinó trobar la paraula indicada. S’aconsegueix ser clar: frases curtes i simples, utilitzar un ordre gramatical lògic (subj+verb), substituir les frases negatives pe altres de positives (per així tenir més facilitat d’expressió i  enteniment), frases passives per actives.
4. Naturalitat en tota l’exposició oral, no és innat sinó que es pot treballar mitjançant diferents tècniques. Finalitat = argumentar convençuts.
5. Saber fer un ús adequat  dels mitjans audiovisuals, la paraula ha de seguir tenint un aspecte rellevant. Utilitzar-ho únicament com a suport. (sobretot en l’àmbit en el qual ens trobem).
6. Retroalimentació (feedback):  t’alimentes de la reacció del públic envers el teu discurs, requereix tenir un cert grau d’empatia i  saber adaptar la informació.
7.  Locució: la veu (volum o intensitat = equival al cos de lletra, vocalització (dicció) i articulació= produir tots els sons que volem de la llengua, velocitat = no molt ràpid ni molt lent, anar ràpid en les anècdotes o exemples, però anar regulant-ho i, actitud= com es mostra el comunicador davant del públic: alegre, distant, proper... La veu depén d’aquesta actitut: més dolça,etc), entonació, respiració (saber controlar-la, diafragmàtica)  i silenci.
8. El discurs té una estructura (intro, desenv. (recursos = humor, metàfores, exemples, anècdotes)  i conclusió)  fix. 
9. Fer ús de les aposicions i les antítesis, a partir del contrari fer entendre una idea.
10. Un comunicador eficaç és  reiteratiu, repetir les idees (no mateixes paraules).

Per tant com a futura mestra que serè hauré de tenir present aquests deu punts que em farà progressar com a oradora. Un mestre ha de ser un bon orador, ja que és el seu mitjà de comunicació envers els seus alumnes, si s'assoleixen aquests deu punts, s'aconseguirà l'èxit.

JClic

Us presento l'eina JClic, una eina molt usada en l'àmbit educatiu. Us la mostraré i exlicaré perquè la pugueu usar amb la màxima comoditat possible.

En què consisteix?

És un conjunt d'aplicacions que ens dónes la possibilitat de fer diferents dinàmiques educatives, per això l'eina JClic ens dóna molt de joc a les aules quan treballem amb les TIC.

És una eina que ens permet fer ús de diferents plataformes cibernètiques, ens guia a diferents aplicacions eductives que podem fer ús com a docents que serem. És una web que permet intercanviar informació i material escolar amb altres escoles ja siguin nacionals o internacionals, així què és una manera molt útil de conèixer altres cultures, idiomes, formes de fer, etc... Per tant podríem dir que és una web que permet crear activitats de manera cooperativa.

Com accedim?

1.  El primer pas que hem de fer per accedir  a les activitats de  "JClic", és prema el botó que apareix el nom mencionat anteriorment, però hi trobem una manera més ràpida d'accedir que és donant-li a la icona del ratolí. 

2. Un cop realitzat el pas anterior, començarem la nostra recerca d'activitats. Podem introduir les dades que volguem relacionades amb la matèria i a partir d'aquí ens aniran apareixent els diferents paquets d'activitats.

• Exemple:

L'últim pas a realitzar ja serà efectuat pels alumnes que hagin de posar en pràctica el seu aprenentatge.
Espero que aquesta entrada us hagi sigut útil. Per a mi, descobrir aquesta web, m'ha fet en què pensar. Gràcies a la infinitat d possibilitats que ens dóna aquesta pàgina, es poden fer activitats més dinàmiques, que a més a través del joc, es nens tenen més retentiva i l'aprenentatge és significatiu. Per això crec que en un futur em podrà ser útil per a realitzar les meves classes.

Scoop.it

Us mostraré una eina molt útil, anomenada Scoop.it. Té la finalitat de recollir i buscar informació, a partir d'aquí us explicaré el seu funcionament.

L'Scoop.it és un programa online que s'usa per realitzar i compartir informació, es pot fer una cerca a través de teclejar una paraula clau., que ens trasllada a diferents fons d'informació com ara: google, blogs, Twitter, etc... Scoop it, et dóna la possibilitat de poder fer un seguiment a una pàgina web d'interès amb una temàtica predeterminada. També ens dóna la possibilitat de donar a conèixer blogs i pàgines web pròpies, ja que és una eina de comunicació molt útil.Per tant podríem dir que "entre tots fem possible l'scoop.it" perquè tenim la possibilitat d'editar una revista digital, organitzar i poder compartir aquelles webs que creiem interessant per tractar sobre un tema específic.

QUÈ ENS APORTA SCOOP.IT?


Editar articles, comentar-los i navegar dins del mateix tema.Buscar de manera ràpida pàgines relacionades amb el tema desitjat.Et permet fer un seguiment d'un autor del qual estiguis interessat a seguir.Tens l'opció d'emmagatzemar informació cercada en diferents llocs web.Permet guardar informació d'interès per a l'usuari i compartir-la amb altres interessats en el tòpic.



A continuació us explicaré com crear-se un compte d'Scoop.it:


1. Per a tots aquells que mai heu accedit a aquest web, primerament us hauríeu de crear-vos un compte per accedir-hi. Scoop.it ens dóna l'opció de crear-nos un compte totalment gratuït fent "clic" a la icona verd que apareix a la part superior de la dreta que posa Join Free.

2. Un cop realitzat el pas anterior, ens ha d'aparèixer una finestra amb les diferents xarxes socials, en les quals ens d'haurem d'enregistrar mitjançant un compte ja obtingut d'altres webs:

3. Bé, un cop hem accedit des d'un compte de Facebook, Twitter o Linkedin, ens sortirà un pantalleta perquè comencem la nostra recerca. Ens preguntarà el Topic o nom del tema, en aquest apartat hem de posar el tema pel qual estem interessants i volem buscar informació, i després ens demana una/es paraules clau que ajudaran a facilitar aquesta recerca.

4. Un cop hem seguit els passos anteriors, ja podrem començar a navegar i a recopilar informació d'interès. Com a punt d'interès a la part superior de cada notícia que cerquem, podem veure qui és el propietari de l'entrada que a més, ens permet la possibilitat de fer-li un seguiment per seguir connectats en el tema.

Aquí us deixo un vídeo que us ajudarà a veure en més claredat l'ús tan útil que pot tenir aquesta xarxa social.

Per últim m'agradaria comentar-vos que aquesta eina és molt útil en l'àmbit estudiantil, ja que et permet està informat de qualsevol tema de manera molt extensa, i ja no només per als estudiants, sinó per als mestres, tenen la possibilitat de saber-ne sobre temes que ajuden en la seva formació constant que ha de tenir tot bon educador. Per això convido a tots aquells que tinguin un interès a formar-se faci ús d'aquesta eina molt útil i accessible.

Taxonomia de Bloom

Aquí us deixo La taxonomia de Bloom, una manera útil per avaluar a tots els alumnes amb els mateixos criteris sense cap tipus de distincions.

En que consisteix...

Taxonomia de bloom: És un llistat dels processos i habilitats que fa el pensament, els quals poden aparèixer en les tasques escolars. és un model estandaritzat que s'usa per tenir el mateixos criteris d'avaluació.

Bloom era un doctor en educació, desenvolupà una piràmide dividida en diferents nivells. És una escala en forma piramidal, com podeu veure a la imatge, per poder mesurar l’aprenenetatge a nivell:

- Cognitiu

- Efectiu

- Psicomotor

es va desenvolupar tot a través de l’apranentatge cognitiu.

Aquesta classificació parteix de la que Benjamin Bloom i altres col·laboradors (1956)  van fer per classificar les activitats educatives i que és coneix com taxonomia de Bloom. Una de les seves aportacions va ser que aquestes estaven graduades de més senzilles a més complexes.

Podem veure les diferències entre les habilitats cognitives de Bloom formulades originalment  i les formulades l'any 2000 en la imatge següent:

Desprès, l'any 2008, es va proposar una nova revisió i és la que anomenem "Taxonomia de Bloom per a l'era Digital" .

l’infant ha d’assolir uns nivells que segueixen un ordre (d’abaix a d’alt) això va ser l’any 1956, però l’any 2000 es transformen els substantius en verbs i es canvia l’ordre d'avaluació. 

Categories: (1956)

• Coneixement: observar i recordar, conèixer les idees principals
• Comprensió: entendre la informació que ens han donat i anem incorporant coneixement      
• Aplicació: fer ús del coneixement, mètodes, teories solucionar problemes utilitzant habilitats i coneixements.
• Anàlisi: l’alumne busca patrons per organitzar la informació
• Sintetitzar:
• Evaluar: Comprara, discriminar idees. L’estudiant evalua, critica en base els estàndards i criteris interiors  

Categories: (2000)

• Recordar: recuperar allò que està en la memòria, coneixements prèvis
• Comprendre:
• aplicar
• analitzar
• evaluar
• crear

Un cop estudiades les diferents habilitats cognitives que es poden treballar utilitzant les TIC, cal que fem un repàs de totes les eines i recursos TIC's que haguem treballat al llarg del curs, en la taula haurem d'indicar quina habilitat cognitiva ha adquirit el nostre alumne. Cal que comentar i tenir presents quines habilitats/eines es consideren més interessants a la llum de la taxonomia.

Fa cosa de pocs anys, al 2008, degut a l'aparició de les TIC a les aules, es va modificar aquest llistat de processos i habilitats, com a he mencionat abans.

• Recordar: Com tots sabem l'acció de recordar, és fer tornar a la memòria els coneixements obtinguts anteriorment. Una manera d'activar la memòria i posar en pràctica aquest procés, és a través de la recitació, la narració i el relat.

• Comprendre: És l'acció de reflexionar i construir-nos un significat ja sigui de manera escrita o visual. Per tractar aquest àmbit, podem resumir, explicar, mostrar,etc...

• Aplicar: És quan posem en pràctica els nostres coneixements de manera procedimental. Dins d'aquest procés trobem diferents activitats digitals que podem utilitzar, com ara: il·lustrar, demostrar, editar...

• Analitzar: Consisteix a observar i anar descomponent de mica en mica les parts de coneixement que hàgem obtingut i veure com s'interrelacionen. També hi trobem altres activitats digitals que ajuden a desenvolupar aquest procès: resumir, informar, etc...

• Avaluar: Tasca important, en la qual s'ha de tenir uns criteris, ja que s'ha de posar en ús uns judicis, és a dir que utilitzem uns aspectes més subjectius.La manera d'efectuar l'avaluació, també es pot fer mitjançant activitats digitals: debatre, informar, opinar, concloure, comentar, revisar...

• Crear: Acció que ha de tenir un procediment coherent per formular un bon text, per tant, s'ha de saber: generar, planejar o produir per a reorganitzar una bona estructura. Activitats que ens ajuden a crear: narrar històries, programar, projectar, utilitzar nous jocs, modelar, cantar, dibuixar...

Aquí us deixo el plantejament de la Taxonomia per a IPads

Per útim voldria dir que gràcies Bloom els docents tenim la possibilitat de seguir uns criteris d'avaluacó, ja que és potser la part més complexa de la nostra tasca professional, perquè molts cops no som suficientments capaços d'afrontar el fet de posar notes, car la complexitat d'atorgar un criteri personal algú és molt costós, d'aquesta manera podem ser més justos amb tot el nostre alumnat.

Competència comunicativa

Tots aprenem a parlar quan encara som infants, per això podem dir que és un experiència social, ja que tothom passa per aquesta etapa.

Gumperz i Hymes foren dos famosos lingüistes que van arribar a la mateixa conclusió i van extreure una definició sobre la competència comunicativa (CC) comuna: "allò que un parlant necessita saber per comunicar-se de manera eficaç en contextos culturalment significants".

En aquesta competència comunicativa (CC) hi forma part la pragmàtica, que és una Branca de la lingüística que estudia la llengua amb relació al seu ús i als usuaris, i se centra especialment en les característiques dels actes de parla, la dixi i les inferències, és a dir que entra en joc les condicions socials de la llengua.

Components de la CC

La comunicació com ja he dit en altres entrades anteriors, és present en les nostres vides quotidianes, però no la valorem en la seva totalitat i tampoc li donem la importància tan elevada que té per això avui us mostraré quines són les competència comunicatives....

Hi trobem quatre tipus de coneixements i habilitats que formen la competència comunicativa:

1. Competència lingüística/gramatical.
2. Competència sociolingüística.
3. Competència discursiva.
4. Competència estratègica (és la que té un bon comunicador).

1. Competència lingüística/gramatical: És la competència que fa referència al domini del codi l'lingüístic, el qual té quatre nivells que el fonamenten:

• Nivell fonològic
• Nivell morfològic
• Nivell sintàctic
• Nivell lèxic i semàntic

2. Competència sociolingüística: És la que s'encarrega de formar les regles socioculturals. Exemple: bon dia, bon profit, etc...
Aquesta competència té en compte:

• La situació dels ocupants
• El propòsit de la interacció
• Normes i convencions de la interacció

3. Competència discursiva: Fa referència a la combinació de formes gramaticals i significats per aconseguir un text coherent i cohesionat en qualsevol gènere. S'ocupa de:

• La cohesió de la forma: Tot el discurs o text mirat des d'un conjunt, arriba a un mateix objectiu.
• Coherència en el significat: No hi trobem cap tipus de contradicció, té una continuïtat de la idea.

4. Competència estratègica: Fa referència a les estratègies de comunicació verbal i no verbal que es poden utilitzar per a dos motius:

• Compensar deficiències provocades per limitacions i insuficiències, per això és bo tenir recursos per quan ens quedem en blanc i no sabem que dir.
• Afavorir l'efectivitat de la comunicació.

Per concloure, tot docent hauria de assolir aquestes copetències bàsiques de la comunicació i tenir-les presents en el seu dia a dia, d'aquesta manera la seva formació com a mestre serà completa i el farà destacar com a bon comunicador. 

Twitter

Avui ens toca parlar del twitter, eina que avui dia ens pot ser útil per estarinformats en l'àmbit de l'educació.

Què és?

És una xarxa social que ens dóna facilitats a l'hora de crear-se un compte, ja que ens va mostrant els passos que cadascú de nosaltres ha d'anar seguint.

La diferència que trobem entre el facebook i el Twitter és el tema de privacitat. El facebook a diferència del twitter, pots ser conscient de qui acceptes o agregues i si vols que les teves publicacions siguin visionades per tots el usuaris o sols per aquelles persones amb les quals tu tens certa relació. En canvi el twitter, tothom et pot seguir i pot veure les teves publicacions, encara que et permet l'opció de poder bloquejar.

Gràcies als "followers" (seguidors) podem veure si la persona responsable d'aquell compte de twitter, està activa o no.
En el cas que vulguem enviar un mail, sols ho podrem fer si estem seguint a l'usuari amb el qual ens volem posar en contacte.
Bàsicament twitter funciona per hashtags (#) això ens serveix per ajuntar temes i facilitar als lectors un seguiment de la notícia o del tema en el qual estiguin interessats.
En el moment de crear un compte seria convenient establir les nostres dades i facilitar una imatge de perfil per fer més accessible les nostres cerques cap a altres usuaris.

És una eina que ens permet saber quina és la situació en què es troba la nostra societat i també ens permet la possibilitat de compartir coneixements i pròpies opinions.

A mida que anem fent comentaris en la xarxa i anem pujant fotografies anirem formant la nostra identitat i si a més introduïm dades professionals, aconseguirem relacionar-nos amb gent que formi part del nostre àmbit.
Una de les limitacions que hi trobem en aquesta xarxa social, és l'ús de sols 140 caràcters, ja que està concebut per donar informació ràpida.
Twitter ens dóna l'opció de marcar com a preferit algun comentari que ens hagi agradat com també
"retwittjar", que això ens permet compartir amb els nostres seguidors la piulada que algun altre usuari hagi fet en el seu twitter.

Per tant com a conclusió sobre aquesta entrada, podria dir que és una eina la qual jo mai havia fet ús abans i crec que té una gran utilitat. Em permet estar informada de temes que m'interessant i gràcies aquesta xarxa social puc estar informada les 24 hores del dia. En quant en l'àmbit de l'educació et permet assabentar-te de tot referent aquest tema que tant ens interessa.

Conferència sobre PDI i tauletes digitals a l'aula

Fa poc a la Universitat de Blanquerna, es va fer una setmana reflexiava, en la qual es va realitzar una conferència sobre educació i les noves tecnologies.
Es va fer menció a les pissarres digitals (PDI), les tablets, etc... Per fer una conferència més dinàmica i participativa, els oients anàvem fent piulades sobre aquells conceptes que calien destacar de la informació que varem captar durant la conferència.

Ens van presentar els dos recursos que ultimament s'estan incorporant en l'aula: Les pissarres digitals i els IPads.

Les pissares digitals (PDI): Miquel, el conferencint va mostrar-nos l'ús de les pissarres digitals de primera mà, ja que en va portar una. Va comentar els aventatge i inconvennients que té com a resultat aquest aparell de suport, però el que fa que destaqui aquest artilugi, és la dinamització que provoca en les classes.

Els IPads: Avui dia s'han posat molt de moda com van esmentar, i se'ls està donant un ús dins les aules per no quedar exclosos de l'era tecnològica que ens està inavaint per moments. Actualment, tan mestres com alumnes fan ús de les tablets, car els hi faciliten la feina , però sobre tot hem de tenir present que sols és un recurs, però mai ha de ser un substitutiu de l'experiència sensitiva. Tot aixó és possible gràcies a l'aparició de les App que es van creant a nivell educatiu, això facilita que els mestres puguin fer activitats més suggerents.

Tweets que es van fer durant la conferència:

Com a futura mestra m'agradaria destacar l'ús excessiu que potser se li està donant a les noves tecnologies. Si què és veritat, que són eines molt útils i que faciliten l'aprenentatge, però a mesura que el temps passa, els infants que creixen per a una nova generació estan perdent el contacte amb materials, llibres, jocs... A causa de què tot ho tenen inclòs en les seves tablets. Per tant, com a mestre que seré em plantejo com realitzaré les meves classes per evitar que els meus alumnes sols facin ús de les noves tecnologies, crec que fer ús està bé, però de manera mesurada sense accedir els límits, ja que potser no seran conscients de la realitat que els envolta

Estructura d'un discurs

Bé, tots els éssers humans tenim la capacitat de parlar, però tots sabem estructurar el nostre discurs...? Avui us faré cinc cèntims de com millorar el nostre discurs. Tot i que els éssers humans naixem amb una estructura de la llengua predeterminat, segons l'estudi realitzat per Chomsky, encara que molts de nosaltres no en sabem fer un bon ús.

Per això us mostraré com estructurar un discurs de la millor forma possible.

Estructura del Discurs:

• Introducció: Presentació del tema i els objectius que es pretenen donar. Una tècnica que ens pot ajudar a començar amb bon peu, és preparar i memoritzar les primeres frases del nostre discurs, això ens donarà seguretat i confiança, d'aquesta manera el públic està engrescat a seguir escoltant. En aquest primer pas, és quan tenim un grau elevat d'atenció per part del públic. Per fer una bona introducció, sols hauríem de dedicar un 5-10% del nostre temps.

• Desenvolupament: És el pas en el qual transmetem la informació en un ordre lògic, basant-nos en dades i estadístiques per fer més creïble i entenedor allò que estem explicant. El nostre discurs es desenvolpa en un ordre diferent segons els objectius que tinguem. Si el nostre discurs té l'objectiu d'informar, haurà de tenir una estructura descriptiva o cronologica, però si l'objectiu del nostre discurs és convèncer, haurà de tenir una estructura inductiva. Consisteix en informar sobre casos concrets per arribar a la idea general que explica tota la informació anterior i que funciona com a conclusió. Passem d'específics a termes més generals. El grau d'atenció va variant segons de la manera en què ens expressem. Per fer un bon discurs, sols hauríem de dedicar un 80% del temps restant.                    -Aquí us deixo algunes fórmules introductòries que us          poden ser útils per engrescar el públic:
• Definició: Breu comentari sobre el títol del tema.
• Presentació d'objectius: Explicar-los fa que l'atenció del públic es centri i es motiven.
• Presentació del guió: Si fem un discurs expositiu, aquest mètode és molt apropiat.
• Preguntes: És una manera de cobrar avantatge davant el nostre públic, ens anticipem.
• Lectura mental: Esmentar algunes percepcions que hipotèticament té l'auditori. Exemple: Jo ja se que penseu....                                                -Hem de tenir en compte:
• Documentació: Mostrar al nostre públic alguna notícia que hagi sortit recentment, però perquè tingui major transcendència és millor que sigui curta i fàcil.
• Afirmació provocadora: Donar una dada que pugui impactar als nostres oients, una opinió que els pugui desconcertar,etc...
• Anècdota: Explicar algun fet o historieta, ja sigui personal o no, que tingui certa intriga i que condueixi al tema, si és breu i està relacionada amb el tema, causarà un major impacta.

• Conclusió: Pas en el que es fa una síntesi final i tanquem el discurs, hem de fer un resum de les idees que hem volgut mostrar durant el nostre discurs, donant una visió general i com no, deixar una bona impressió final en les persones que ens han estat escoltat. En aquest últim pas, el grau d'atenció torna a augmentar, per això els tancaments els hem de preparar a fons, ens ajudarà a deixar un "bon sabor de boca", és la part més important per a l'orador, ja que determinarà si ha sigut o no una bona conferència. Aquest pas sols li hauríem de dedicar un 10% de temps, ni més ni menys, ja que si accedim aquest temps, es pot fer passat i no gaire entenedor.                                                 -Aquí us deixo fórmules per acabar el nostre discurs          i que sigui de manera transcendent:
• Repetetir la introducció.
• Resumir els puntst principals.
• Invitació a l'acció.
• Anunci d'un esdeveniment futur.
• Fer una promesa al públic
• Apel·lar en els sentiments dels nostres oients.

Com hauria de ser la llengua del discurs expositiu?

• Neutra, precisa i accessible.
• No fluïda per la prosa escrita o tècnica.
• Cal oferir definicions dels termes més especialitzats o abstractes.
• Són  molt necessaris els connectors i els marcadors lògics, ja que faran més entenedor el nostre discurs

Per acabar m'agradaria incidir en la importància de l'estructura del nostre discurs, ja que és el que ens farà tenir l'èxit. Com a futurs mestres, hem de tenir molta cura en els nostres discursos, car això determinarà l'èxit de les nostres classes i si realment som bons mestres en quant l'àmbit de la comunicació, es veurà reflectit en els nostres alumnes.