Qui ets tu?

En l'assignatura em tracta diferentes maneres de com fer una descripció per evitar la típica i habitual descripció que ens mostren a les escoles des de que som petits.

En el meu cas, vaig obtar per fer una descripció a través d'un petit conte. El meu personatge principal fou la Gina, a la qual li vaig fer unes fotografies per resaltar allò que crida l'atenció d'ella i d'aquesta manera, també treballar la part digital.

Com ja vaig dir en la meva exposició oral, el  que vaig voler resaltar va ser la seva alçada, jugant amb la perspectiva i fent així que els elements que apareixen tal com l'arbre i la farola quedesin "reduïts" fents ús del contrapicat.
La fotografia està en una escala de grisos, per mostrar a una persona que té dues formes de ser, la que dóna a coneixer i la que és més "íntima".






"Una mirada des de les alçades"


Aquí us deixo la descripció/conte que vaig fer per treballar la part escrita.

Fa molts i molts anys, en un país llunyà anomenat Barcelona, vivien uns reis en un petit palau. Era l’època de Nadal. Tots els membres de palau ultimaven els preparatius. La Reina preparava meravellada els preparatius del nou infant que era en camí. Un dia després de Sant Esteve. La reina de palau es posà de part... després de llargues hores eternes i caloroses, els reis van rebre el seu gran regal nadalenc.

 Es tractava d’una nena ben bufona, no precisament de mida reduïda, fou una criatura ben rebuda, un regal pel regne. A poc a poc, la nena creixia, en un ambient familiar idoni. No era una de les nenes que sobresortís pels seus resultats acadèmics, però sí per la seva bondat i la seva forma de fer. No parava de créixer i créixer i créixer! però no li importà, destacava sobre les altres persones ja que es veia com un gegant al costat de les serventes de palau. Doncs per aquella època es posà de moda entre les nenes del regne un esport que consistia a llençar una pilota de cuir dins d’una canastra. La Gina, tal i com es deia la princeseta, va treure profit a la seva alçada ja que arribava millor a encanastrar i es convertí en una de les nenes de palau més bones en aquest joc.
Amb el temps va deixar de ser nena i va començar a ser una doneta ... Va conèixer un príncep blau! Gràcies al seu príncep, va poder reafirmar-se com a persona i començar a conèixer-se. La petita doneta tenia un caràcter peculiar, aquest caràcter el va desenvolupar a causa de la seva falta de confiança i la baixa autoestima. Tot això, la feia ser una mica excèntrica i imprudent, ja que no tenia en compte certs aspectes. Però gràcies a la constància que la definia i el seu caràcter positiu, li va permetre conèixer a moltíssima gent. 

La doneta després de passar per situacions complicades al llarg de la seva vida per la seva forma de ser, va entendre que necessitava un canvi. Aquest canvi es produí, i es donà a conèixer com realment era. Fou magnífic la gent del seu voltant començà a veure-la amb uns altres ulls i van veure el seu costat innocent, romàntic i afectuós. Vet aquí com la petit princeseta començà a comprendre que havia de tenir empatia envers els altres membres de palau, ja que respectava altres opinions i s’adequava en l’àmbit on es trobava. Finalment, la petita doneta va viure feliçment en el seu palau on era respectada per tota la cort. I entengué la importància de saber relacionar-se amb el seu poble amb comprensió i respecte.